Ens decidim finalment a posar punt i final al nostre blog.
Portem nou mesos de retard, ho sabem, però és força dur tancar aquesta etapa de la nostra vida. No ens ha resultat fàcil la tornada a la vida "normal" però ens hi hem acabat acostumant i estem aprenent a gaudir dels petits detalls del dia a dia d'estar per casa.
De totes maneres, tot en aquesta vida, creiem, comença i acaba i, en aquest cas, toca posar punt i final a un viatge, un somni, una aventura i, per damunt de tot, una experiència única i irrepetible per nosaltres!
Ara bé, també és cert que si tinguéssim l'oportunitat, agafaríem les maletes i tornaríem a marxar. Tot d'una!
En fi... som-hi!
Primer de tot, volíem acabar d'explicar el final del nostre viatge, però haurà de ser sense fotos (un poc soso, sí!) perquè al poc temps d'instal·lar-nos a casa ens van entrar a robar i ens van prendre les càmeres de fotos i els portàtils. Sens dubte, se'n van endur el més valuós que teníem a casa, els nostres records.
A l'última actualització us vam parlar fugaçment de la nostra visita al Temples d'Angkor, prometent-vos una mica més sobre aquest lloc increïble. Estam parlant de la capital de l'antic imperi Khmer, on s'hi troba l'edifici religiós més gran del món: l'Angkor Wat.
Nosaltres, per tal d'aprofitar el dia i no enganxar el sol de ple, sortíem ben aviat en bicicleta des de Siem Reap cap al complex... I així, durant tres dies vàrem estar visitant les ruïnes del que un dia va ser la capital d'un imperi immens, on hi vivien més d'un milió d'habitants!
És l'Angkor Wat però, el que et deixa bocabadat... Espectacular! Màgic! També recordem però el temple de Bayon, dins la ciutat fortificada d'Angkor Thom, el qual és ple de cares que sembla que t'estiguin vigilant per tot allà on vas.
És veritat que pràcticament la nostra entrada a Cambodja fou deguda a l'anomenada dels temples d'Angkor (que no és per menys!!)... però val a dir que Cambodja ens va sorprendre i ens va captivar des que arribàrem a Phnom Penh... Allà va ser on vàrem tenir el primer contacte amb la seva gent, i la seva història no tan llunyana ... i tan trista.
Els somriures i l'amabilitat de la seva gent ens convidaren a tornar-hi un dia o altre. Ens vam quedar amb les ganes de més... i ben segur que hi tornarem.
De Cambodja a Bangkok vam anar-hi amb un altre viatge de bus típic de la zona. Mil-i-un canvis de bus, companyies de transport que ens volien deixar penjats, turistes que havien pagat bitllets a preu d'or i anaven en el mateix bus que nosaltres que havíem pagat menys de la meitat... en fi "rutines del viatjer".
Arribats a Bangkok, de cap sense pensar-ho, cap a Kao San Road, el lloc més econòmic per allotjar-te a la ciutat segons les referències que havíem agafat i la nostra pròpia experiència.
Vam passar un dies en aquesta meravellosa ciutat de la qual en som completament admiradors. Ens hi vam sentir còmodes i la barreja entre orient i occident és molt interessant de veure a simple vista.
Un cop ben plenes les motxilles de regals i souvenirs vam encarar el viatge que ens havia de dur cap al petit paradís de Koh Tao. Una illa d'uns vint quilòmetres quadrats al golf de Tailàndia. Al sud del país. I, de la qual, en vam quedar molt i molt contents, i enamorats.
A Koh Tao, vam passar els dies de la següent manera: menjant, prenent el sol a les platjes paradisíaques (semblants a on sortia el Curro quan era al Caribe), voltant amb la motoreta llogada per la illa, nedant i fent snorkel en aquella aigua cristal·lina, i bàsicament, fent submarinisme.
Diríem que quasi tots els turistes de la illa hi van pel mateix, doncs és un dels millors llocs del món per practicar submarinisme (segons diuen el qui ens saben). Vam descobrir doncs el món del buceig i, als dos, ens va acabar agradant l'experiència de l'ingravidesa a vint metres sota l'aigua envoltat de peixets de colors i peixots de collons!! Una passada.
A Koh Tao tens en 5 km de llarg i alguns menys d'ample, llocs per gaudir d'una pau i d'una tranquil·litat que ara mateix envegem. Alguns racons de la illa... com ara les platges paradisíaques Sai Nuan i Ao Leuk... ens deixaren unes imatges inoblidables. Precioses.
Koh Tao... Increïble, espectacular, meravellosa, pausada i còmoda.
Llàstima que no tinguésim més dies perquè, del cert, ens hi hauríem quedat molts dies més en aquesta encantadora illa. I és que, a més a més, teníem una cabanyeta davant el mar per quatre rals!!!
Hi tornarem!!!
L'última cosa que volem fer per tancar el blog és dir ... GRÀCIES.
Gràcies, primer de tot a la família i amics per animar-nos, recolzar-nos i fer-nos sentir estimats en tot moment.
En segon lloc, gràcies a tots els amics que hem conegut o retrobat al llarg del viatge: el Matt i la Nat (i ara ja Thibault!!- el seu fillet-) per ser els millors companys de viatge en el periple entre Perú i Bolívia; el Germán i la Natalia a Bolívia, i posteriorment a l'Uruguay i a Catalunya (perquè ens han tornat la visita ja!!), per fer-nos sentir com a casa i ensenyar-nos una miqueta més sobre l'encantador Uruguay; el Guille, la Ivett i el Lucas (i el Pau!!) a les cabanyes de El Bolsón per obrir-nos les portes de casa seva de bat a bat i... ser tal i com són!; al Pau, que per curiositats de la vida va fer que dos vilafranquins es trobéssin a Buenos Aires i ens ajuntéssim per fer el sud d'Argentina; a l'Octavio, a Buenos Aires i a qui esperam pròximament a Catalunya!!, per les interessantíssimes converses a altes hores de la nit; a l'Alex i la Trixi, perquè amb ells vàrem començar a viatjar, a l'Ecuador, i amb ells vam fer l'últim sopar! a Munich; a l'Isidoro, a qui coneguérem sota la pluja de Riobamba, Ecuador, i férem ruta cap a Perú; a la "troupe" que vàrem fer camí al Machu Picchu pel Salkantay (la Collen, la Barbara, el Suresh, l'Aude...) perquè van ser uns dies meravellosos; a l'Armin i la Bonnie amb qui recorreguérem l'especial ciutat de Hoi An i part del Vietnam; al Carlos i la Nicki, amb els quals vam poder celebrar amb vi i xocolata l'aniversari de la Maria a la Vall de Sapa al Vietnam; a la Tutu, el Marc, l'Anna, la Sara i el Francisco, pels meravellosos dies del camel-safari al Rajhastan; a la Tina, per ensenyar-nos una mica més sobre la India a les platjes de Goa; al Jordi i l'Anna, els catalans de la volta al món, per l'aventura de la Ruta 40 a la Patagonia argentina; a Mr.Griggs i la Sue, per fer el trajecte del Mekong fins a Siem Reap molt més entretingut; al Nacho i l'Alexis, per compartir plegats llargues xerrades al vaixell que ens va portar per riu fins a Luang Prabang, Laos; a l'Anna Fernández pel gran retrobament i els seus veïns (i els seus asados!) a El Chaltén; a l'Ariel a Buenos Aires, per retrobar-nos i mostrar-los la seva ciutat natal; a la Maru, per la copa i el passeig en una de les nits d'estiu de Villa Gesell. Esperem no haver deixat a ningú, doncs nou mesos dónen per molt.
Per altra banda, gràcies al pescador de Puerto López, el José, i la seva família; l'encantadora família de la Laguna Quilotoa; els germans Góngora de Lagunas, a l'Amazònia; l'Ángel i l'Eudocia de la Isla Amantaní; la Su i la seva família a la Vall de Sapa; etc. una llista inacabable de personetes especials... Així com tota aquella gent anònima, que sense ni adonar-se'n ens permeteren ser espectadors dels seu dia a dia, deixar-nos colar en el seu món, paisatges, poblets, cases, ciutats, escoles, etc. i que són els que ens han permès aprendre tant i tant durant aquest viatge.
Finalment, animar-vos a tots el que llegiu això, a viatjar. Només d'aquesta manera podreu entendre i sentir la màgia d'agafar una motxilla i conèixer món.
Poc després de començar el viatge, navengant pel riu Huallaga (Loreto, Amazones) escrivíem en uns dels nostres quaderns de viatge: "Viatgem per aprendre. Viatgem per gaudir./Viatgem per compartir, valorar i existir./ Viatgem, en el fons, perquè sí./Perquè el cor ens ho demana així".
Per posar punt i final, acabarem amb una cançó d'Antònia Font, que ens encanta i ens omple d'alegria i bon rotllo: http://www.goear.com/listen/5a6ee5a/lunivers-ã©s-una-festa-antã²nia-font
Tornada a la realitat. I tornem a començar!
Una estimada per tots!
Maria i Lluís
